El diumenge, 20 de març es va celebrar l'acte de commemoració local del Dia de les dones, ajornat del 13 de març per previsió de mal temps.

L'acte es va iniciar amb la lectura del MANIFEST 2022, a càrrec del regidor d'igualtat Xavier Pova. Seguidament, es van donar els premis a les concursants guanyadores del III CONCURS DE MICRORELATS, amb la lectura dels 4 textos a càrrec de la regidora de cultura Eva Rafecas i d'algunes de les concursants, que van voler llegir el seu propi text. Els obsequis van estar donats per l'alcalde de Llorenç, Jordi Marlès.

S'ha presentat a aquest certamen un total de 62 obres d'arreu de Catalunya, 10 de les quals eren persones de 16 a 25 anys.

Per acabar, es va donar pas al CONCERT del Dia de les dones, a càrrec d'Aida i Júlia, 2 joves artistes del Baix Penedès, que van actuar mentre el públic gaudia d'un vermut popular.

Aquí us indiquem les obres guanyadores, que també podreu llegir:

PREMI JOVE, de 100 euros, un lot de llibres i una power bank JBP, per al relat “Arc de Sant Martí”, de Mònica Sotavents Sabatés, de Les Cabanyes

ARC DE SANT MARTÍ

La Joana era una nena de 12 anys que recorria els passadissos de la fàbrica portant un cabàs amb bobines de fils de colors més grans que el seu cos. La seva pell era tan blanca que, quan creuava un raig de sol que s’escolia per alguna finestra, reflectia els colors difuminats dels fils, creant un arc de Sant Martí. Va ser per això que una dona de la fàbrica li va posar el sobrenom d’Iris, i així va quedar. L’Iris mai parlava, només somreia i corria amunt i avall entre els telers. Ningú sabia d’on havia sortit la nena que es passava 10 hores treballant, tampoc sabien on anava quan acabava la jornada. Simplement, com un arc de Sant Martí sense la llum del sol, desapareixia. El que tampoc sabia ningú era que l’Iris mai havia sortit de la fàbrica, la seva mare l’hi havia deixat al néixer i mai més en va sortir. Ara la seva mare, plena de blaus sota la camisa, l’observava passar pel seu costat mentre feia saber a la nova treballadora que aquella nena es deia Iris.

SEGON PREMI, valorat en 150 euros i un lot de llibres per al relat “La màgia de l’àvia?”, de Montse Gil Casals, de Campdevànol

LA MÀGIA DE L’ÀVIA?

No tinc màgia, mai n’he tingut, però avui ha semblat que tot sortia sol, com si un polsim de força m’acompanyés. I es que no creia que jo, amb aquests ossos tant adolorits, el cos mig rovellat i una edat que no perdona, pogués sortir-me’n tan bé. Perquè no és que hagi agafat un llibre i m’hagi posat a llegir-lo. Ni tan sols he cercat en la memòria aquell conte tan après de quan era jove. No! Ha estat fàcil, m’ha sortit com si res, i he de dir que és una història preciosa, amb un grapat d’animals i unes bones ensenyances. No creia que pogués crear un conte tant bonic... Fins i tot hi he barrejat cançonetes pel mig, cançons d’abans amb ritme i estrofes enganxoses d’aquelles que són de bon recordar. I, per arrodonir-ho, he dibuixat una lluna amb un nas i un bon somriure. I es que això de ser àvia, si no té màgia, té encanteri i fa que el meu nét m’ompli de llum i d’imaginació

PRIMER PREMI, valorat en 200 euros i un lot de llibres, per al relat “Un dia de tempesta”, de Farners Casas Fontcuberta, de Torrelles de Llobregat

UN DIA DE TEMPESTA

L’Amàlia sent que s’acosta una tempesta. Ha d’anar a buscar els nens. Imagina que caurà una pluja forta i es desbordaran els torrents i l’aigua, desbocada, tallarà la carretera, que un arbre s’esberlarà i caurà, impedint el pas dels vehicles. O que una sobtada calamarsa cobrirà de gel la fràgil capa d’asfalt, fent patinar i col·lidir els cotxes. O que bufarà un fort vent...«Treure’s el carnet de gran ja les té aquestes coses; la por s’enganxa al cervell com una paparra», es diu! Es cobreix bé i es calça unes botes d’aigua acolorides. Obre el cotxe, entra i sent la reconfortant seguretat d’aquell espai que, encara que no li sembli, ja no li és hostil. S’ajusta bé el seient. Separa un ble de cabells dels ulls i els tensa amb un clip. Posa la clau i l’engega. Sent com el motor esbufega, primer, i apaivaga el so, després. D’un cop de cap foragita el pànic i arrenca amb tota la suavitat i la destresa de qui cada dia supera una mica més les seves pors. Els núvols, a fora, continuen anunciant tempesta.

PREMI LOCAL, valorat en 60 € per material al comerç Ca l’Estudiant i un lot de llibres per al relat "El salt del mico", de Rosa Pijoan Domingo, de Llorenç del Penedès

EL SALT DEL MICO

Corre: desperta’t. Corre: vesteix-te. Corre, maquilla’t. Corre: els nens. Corre: la feina. Corre, la casa. Corre. Corre. Corre. Corre. PARA!!! ATURA’T!!! RESPIRA!!! RIU!!! SOMIA!!! Em mirava i amb els ulls em deia, QUÈ FAS??? Ja no me’n recordava que a la sessió de meditació d’ahir a la classe de ioga el meu sankalpa era VIURE CONSCIENTMENT. El petit buda em mirava i amb aquell mig somriure em va tornar a centrar. Inspira... expira... inspira... expira... Ja està, ja hi sóc. Mantenir la calma. Ser conscient a cada pas i a cada acció. Somriure interiorment. Pensar en el present. Ser amable i no enfadar-se. Ja ho tinc. Ja ho tinc........................ COI, QUE M’HE OBLIDAT LA ROBA DINS LA RENTADORA!!!